FANDOM

1,953,874 Pages

StarIconGreen
LangIcon
El Ball

This song is by Ovidi Montllor and appears on the album Bon vent... i barca nova! (1979).

És com un ball, inefables els girs.
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball, ple de nacre i sospirs.
És com un ball.

No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc,
entre coses horribles, còleres i tendreses.
Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles.
I els domassos romputs, i la xica orinant,
i les rates menjant-se la cara d'un cadàver,
i l'home de l'hotel escrivint certes coses.
I els morts descomponent-se, i el cafè d'aigua bruta.
I fracàs i silenci, i els àngels que no poden
establir certs contactes, i la sala d'espera,
amb fustes greixoses i altres objectes bruts.

És com un ball, d'una certa nuesa.
És com un ball, d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.
És com un ball.

Aquest amor és cosa infernal.
Així ho dirà en saber-ho la gent
que ha repartit el món entre bé i mal,
en un acord cruel i eficient.
Mesuraran els mots amb un didal
i no faran esment dels sentiments.
Inútilment cercaria conhort:
Seria en va que trucàs a les portes.
Tots són al llit amb la seva muller,
i jo erre sol, per la nit, molt amarg.

És com un ball, la decència coberta.
És com un ball, en la terra deserta.
És com un ball. Ningun mort no es desperta.
És com un ball.

Després ompliren el taüt de mort.
i resultava que els sobrava mort.
Li tallaren el cap i li'l posaren,
entre les mans, com un reliquiari.
No com aquell que popularitzàrem
cosa de cupletistes i toreros,
sinó com un que crec que encara hi ha
a Segorb, si no em falla la memòria:
Aquell cabot de mort exactament
damunt d'allò que anomeneu la pròstata.

És com un ball, una brisa, un alè.
És com un ball, que una pena sosté.
És com un ball o mortal minuet.
És com un ball.

La pobresa pujava lentament per l'escala.
Lentament alenava en tots els replanells.
Evocava altres dies; vagament evocava
uns dies on encara hi havia l'esperança,
i la conformitat, i el sol deler de viure.
Tocava les parets, les tocava amb tristesa
una llarga tristesa, llarga com una nit.
I seguia pujant la miserable escala,
un dia arribaria, potser, a la terrassa.
Si Déu vol aquell dia serà un dia feliç.

És com un ball, inefables els girs.
És com un ball, on s'ofeguen els tirs.
És com un ball ple de nacre i sospirs.
És com un ball.

External links