El bruixot s'enfila dalt l'arbre
trobar-ne el vell dolor de la terra,
el talla en la calma de la tardor,
amb les tisores en poda el cor.

Les fulles del roure cauen a terra,
el bruixot invoca als esperits!
Les fulles del roure cauen a terra,
el bruixot entona els seus conjurs!

El bulb embolcallat en tela de lli,
l'esperit del roure sagrat.
El bruixot ha protegit l'harmonia del món;
la fertilitat, l'energia del sol és en les seves mans!

Les fulles del roure cauen a terra,
el bruixot invoca als esperits!
Les fulles del roure cauen a terra,
el bruixot entona els seus conjurs!

Això n'és la força ardent del sol;
això n'és el fèrtil mar de la terra;
en la vara poderosa del bruixot;
en el renascut ceptre del rei.

Seidmannen klatrer opp i tre
finner der jords gamle smerte,
kutter den ned i høstens fred,
med saks skjærer ut dets hjerte.

Eikens løv mot bakken faller,
seidmannen åndene kaller!
Eikens løv mot jorden faller,
seidmannen tryllevers traller!

Løken legges i lintøy ned,
hellige eiketreånden.
Seidmannen sikrer verdens fred;
fruktbarhet, solmakt i hånden!

Eikens løv mot bakken faller,
seidmannen åndene kaller!
Eikens løv mot jorden faller,
seidmannen tryllevers traller!

Der er solens brennende kraft;
der er jordens fruktbare hav;
i seidmannens mektige skaft;
i drottens beåndede stav.